Magda Altabella Ramos

Datos de la autora: Vive en Sitges. Escribe en català.
Su email: magdadesitges@hotmail.com

 

I
M’he llevat abans que el sol
 M’he llevat abans que el sol
per mirar, sense vergonya,
com naixia l’horitzó.
 
Majestuós cop de força
que m’asserena i conforta.
 
És temps de contemplar
com vola l’au.
Com neix el sol
i com es pon.
Com passa un núvol.
Com creix la lluna.
Temps d’obrir la finestra
i alliberar quimeres.
És temps de viure
i de somriure.
 
II
Avanço pas a pas
 
Avanço, pas a pas.
Deixo endarrere
un estret passadís,
estances a les fosques
i una mena d’olor
a resclosit.
 
Obro la gàbia de la rutina.
m’agrada fer volar coloms.
 
La  resplendor del sol
bat a la paret de l’eixida.
Frontera de rosers.
Llibertat condicional.
 
 III
Mal que la llum del cel
 
Mal que la llum del cel
se’ns adormi a les mans,
les bicicletes,
com les il·lusions,
han de rodar.
 
Cal tenir l’arrancada
mal que caminin coixes,
esventegades. 
IV
Si el mar no plora
Si el mar no plora
quan l’ona es trenca
ni l’arbre s’acomiada
de cada fulla
que s’enduu el vent,
per què al caient de cada adéu
em vessen dues llàgrimes?
 
 V
Mai no miris enrera
Mai no miris enrera.
No miris
on el paisatge es perd.
 
Avança
pel corredor dels anys
que et queden.
 
Veuràs
com neix una drecera.
Veuràs com neix
un perfil verd.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

         

Volver a página principal