Anna Rodà

Datos de la autora: Reside en Sitges. Escribe en castellano y catalán.

 

DONES DE PAPER
Dones de paper,
que la societat  ha segellat
les seves vides al néixer.

Dones de paper,
que caminen enrolades
donant veu al seu diari,
ple d’esclavituds i queixes.

Dones com el paper ,
que es poden manipular,
trossejar, ignorar i tirar,
febles per esborrar, el jo impost
 
Dones de paper,
imatge del progrés
que resten dormides en les promeses
i càntics que imploren els demés
 
Dones de paper,
que no es volen qüestionar
de com es el seu teixit,
el perquè s'ha format
i quina vida li ha de donar
per sentir-se ésser humà
Dones de paper, dones de paper, dones de paper
 
                                                            Anna Rodà
 
CAMINS DE DONA
 
Dona no amaguis la mirada
sota un capell que t’enfosca
i et condueix a una ombra
que no et parla de futur.
 
Dona despertat i alça els ulls
l’horitzó es lluny,
però caminant esta a la vora.
                                   Anna Rodà
 
SIMBOLISMES
Tenia un descosit al pantaló
I la mare el tapava  cosint,
Amagant la pobresa de la llar,
enaltint la seva figura,
de dona  i mare perfecta.
 
Portes un descosit al pantaló
avui es el teu signe de poder
modernitat i elegància,
símbols que vetllen alhora
lloant les febleses dels dèbils.
                           Anna Rodà
 
   LA PIDOLAIRE
Tota la vida estudiant
Per exercir d’arquitecte
I avui encara a l’atur,
Busco una minsa feina.
I crido als quatre vents
per si algú escolta el meu prec,
pugui guanyar uns diners
I establir la meva vida,
al meu aire, al meu ritme,
Tenir fills i filles,
i una llar feta a la mida.
 
Trenta anys estudiant,
omplint-me de sabers,
sense poder exercir,
i lliurar-los als demés
per sentir-me humana,
caminar com els meus pares,
i no aixoplugar-me en ells.
 
Tota la vida estudiant
I encara soc filla a l’atur,
no demano almoina,
només un petit ajut.
                        Anna Rodà

 

 

 

   

 

 EL TRAJECTE
Adormissada vaig pel món
sense saber el que passa,
ni tan sols en el meu entorn,
no se com es la vida, quan surt l’alba.
 
Adormissada vaig pel  món,
mancada de sabers i experiències,
només busco ritmes i menudeses,
que apaivaguin la grisa son.
 
Adormissada vaig pel món,
sense entendre al meu germà,
ni al mar, ni a la terra ni al sol,
sols noto sense voler,
l’aire que xuclen els pulmons.
 
Adormissada vaig pel món ,
estressada  per la feina,
engarjolada d’hipoteques,
sense viure de debò.
 
Adormissada vaig pel món,
arrasada per corrents
que no em deixen pensar,
el camí que vull fer jo.
 
Adormissada vaig pel món,
en un tren massa veloç,
no puc baixar d’ell,
per fer un petit tomb,
descobrir noves rutes,
que transformin el meu jo,
malgrat l’aturi,
no se com llevar-me,
d’aquesta angoixada son.
                              Anna Rodà
I ELLA, EM DIU
No dono ni un pas més,
Em nego a caminar,
Em farteja el rol humà.
Soc dona, amant, mare, filla,
treballadora assalariada
aprenent constant de la vida.
On es la felicitat?
Ni tan sols sé el que sóc
ni el perquè del meu demà?
Em sento engarjolada
i sembla  que puc caminar.
I ara les dones cotitzen,
com ho feien els homes abans.
I les arques estan buides,
em diuen,
Treballa fins als seixanta set anys.
No dono ni un pas més,
em nego a caminar,
i seguir encadenada
als rols que ens han imposat,
que afavoreix als poderosos,
I anul·la l’ésser humà.
No dono ni un pas més
em nego a caminar
si no canvia la justícia
i es farceix d’igualtats.
No dono ni un pas més
el món té que canviar!
                        Anna Rodà
 

         

Volver a página principal